L’article denuncia la condemna del fiscal general com una deriva política del Tribunal Suprem: no hi ha autor provat ni delicte acreditat, només una culpabilitat basada en l’“entorn”. Analitza com s’hi substitueix la prova pel context, es contradiu la jurisprudència precedent i s’aplica un doble raser segons qui sigui l’acusat. El cas, sosté, no jutja una persona, sinó que posa en risc la qualitat democràtica i l’Estat de dret.
