L’abstenció en la votació del Parlament Europeu sobre l’Iran no posa en dubte la condemna de la repressió, sinó l’enfocament geopolític del text. Es denuncia el doble raser europeu, la instrumentalització del concepte de terrorisme, l’oblit de les ingerències externes i l’ús selectiu de sancions que colpegen la població. Defensar els drets humans exigeix coherència i respecte pel dret internacional.

L’article denuncia la condemna del fiscal general com una deriva política del Tribunal Suprem: no hi ha autor provat ni delicte acreditat, només una culpabilitat basada en l’“entorn”. Analitza com s’hi substitueix la prova pel context, es contradiu la jurisprudència precedent i s’aplica un doble raser segons qui sigui l’acusat. El cas, sosté, no jutja una persona, sinó que posa en risc la qualitat democràtica i l’Estat de dret.

L’article defensa la Flotilla de la Llibertat davant la burla i la criminalització, denunciant el doble raser d’alguns sectors catalans que celebrarien accions semblants si fossin pel procés, però menystenen la solidaritat amb Palestina. Reivindica la flotilla i l’Open Arms com a desobediència civil amb riscos reals, motor de canvis polítics, i acusa les crítiques de revelar una fractura moral i una còmoda complicitat amb el genocidi.